Inici >> Municipi >> Personatges il·lustres

Personatges il·lustres

Guillem Font Català -l'Ermità Agustí-

Guillem Font Català -l'Ermità Agustí- (Vilafranca 1885 - Valldemossa 1973)

Va ser ermità, superior dels santuaris de Bonany, Santa Magdalena d'Inca i de l'ermita de Betlem d'Artà. Fou superior general de la seva congregació i es féu càrrec de l'ermita del Toro de Menorca. Destacà com a mestre d'obres i treballà a nombroses ermites, entre les que hi figuren la del santuari de Bonany, que es traçà segons els seus propis plànols. Contribuí, amb el seu assessorament, a l'ampliació de l'església parroquial de Vilafranca i plantejà i dirigí l'església de Son Valls (Felanitx). Fou enterrat a Valldemossa, on havia viscut els seus darrers anys. El 1885 fou proclamat fill il-lustre per l'Ajuntament de Vilafranca. Un dels carrers de Vilafranca du el seu nom.

Guillem Joan Galmés Sastre -el Metge Vell-

 Guillem Joan Galmés Sastre -el Metge Vell- (Vilafranca 1873 - 1940). 

Estudià Medicina a Barcelona. Durant l'epidèmia del grip a la darreria de 1918 i a la primaria de 1919 va tenir un paper determinant en la lluita contra el virus, fent possible que a Vilafranca sols hi hagués una baixa. La seva fa

ma en aquesta època féu la volta a tota Mallorca i de forma especial a la comarca del Pla, sent sol-licitada la seva presència als pobles veïnats. Quan tenia quaranta-nou anys sofrí una embòlia que el deixà invàlid per a la resta de la vida. Morí el 16 de març de 1940. L'any 1990 l'Ajuntament de Vilafranca el proclamà fill il-lustre. Hi ha un carrer de Vilafranca que du el seu nom.

Joan Mestre Oliver -Fra Lluís de Vilafranca (Vilafranca 1770-1847).

Historiador, bibliòfil i religiós. Ingressà a l'ordre caputxí. Fou bibliotecari del convent dels caputxins i disposà d'una de les col-leccions bibliogràfiques més importants del moment. Fou amic i col-laborador de Gaspar Melchor de Jovellanos i Joan Ramis, entre d'altres. Amb la desamortització i l'exclaustració dels religiosos, es va haver de retirar a la Casa dels Venerables de Palma i finalment establí la seva residència a Vilafranca, on morí.
Deixà inèdita una àmplia obra, dins la qual destaquen Misceláneas históricas Baleáricas recopiladas en varis Mns..., en tretze volums, i Memorias para una biblioteca de escritores baleares, año 1814. 

El carrer on es troba la seva casa natal du el seu nom.

Jaume Rosselló Mayol - Pare Jaume Rosselló (Vilafranca 1873 - Lluc, Escorca, 1934). 

Ingressà el 1894 a la congregació dels Missioners dels Sagrats Cors i s'ordenà de prevere. Fou superior general de la congregació entre els anys 1928 i 1933 i prior de Lluc del 1933 al 1934. Destacà com a promotor d'exercicis espirituals pels obrers i joves, en el context de la restauració catòlica mallorquina, i com a predicador popular. La seva fama com a orador donà lloc a nombroses gloses. Gaspar Munar n'escriví la seva biografia. Hi ha un carrer que du el seu nom.
 

Antoni Oliver Montserrat - Pare Oliver- (Vilafranca 1926 - Palma 1994).

Historiador. Va professar de teatí i s'ordenà prevere. Es va doctorar en Història de l'Església el 1954 per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Entre 1965 i 1994 va ser professor ordinari d'Història de l'Església al Centre d'Estudis Teològics de Mallorca. Va ser col-laborador en la i autor de diversos treballs sobre la figura i obra de Ramon Llull, entre d'altres. Va ser coautor d'Historia de la Iglesia en España II. Col-laborà en diferents publicacions, com Estudis Lulianos i Bolletí de la Societat Arqueològica Lul-liana. Va ser magister de la Maioricensis Schola Lullistica de Palma. El 1997 l'Ajuntament de Vilafranca el nomenà fill il-lustre i la biblioteca municipal passà a dur el seu nom.

Altres personatges:

Joan Francesc Amengual Barceló (Vilafranca 1954 - 1997).

Va col-laborar com a fotògraf en diversos mitjans de comunicació, com Ultima Hora, Diario de Mallorca, El Temps i la revista francesa Point de Vue. El 1982 passà a ser corresponsal a les Balears del diari madrileny ABC, en el qual col-laborà com a reporter gràfic i cronista d'art. El 1986 fou cofundador de la revista vilafranquera Es Molí Nou i elegit president de la Delegació de l'Obra Cultural Balear a Vilafranca. Va publicar una sèrie de treball fotogràfics en homenatge a autors illencs, com Fotobiografia de Josep Maria Llompart, juntament amb Jaume Lladó (1991), Fotobiografia de Marian Villangómez (1995), Homenatge en blanc i negre (1996) i Miquel Àngel Riera. Fotobiografia (1997).

 

 

Bartomeu Nicolau Morlà -Tomeu Penya - ( Vilafranca 1949). Cantautor.

Va començar en el món de la música formant part de grups de pop-rock com Els Mallorquins, Harlem, Los Gitanos, Flash i Los Cinco del Este. Va viure diversos anys per distints països d'Europa. El 1980 enregistrà Cant a la Vila i dos anys després Carritx i roses. Ha enregistrat molts altres treballs musicals, com Coverbos (1984), Illamor (1985), Mallorquins i catalans (1986), Tomeu (1987), Arrels (1988), Els cors ferits (1990), Sirena (1992), Una aclucada d'ull (1994), Anuats (1995), Balades (1996), De tot cor (1997), Penya al descobert (1998), Antologia (1999), Això és pecat (2001), a més dels recopilatoris D'amor i festa i 10 anys d'èxits. Ha rebut, entre altres premis, tres Èxit d'Or de Catalunya, el de Màxima venda de les Balears l'any 1984, el premi Cantautor Popular de Ràdio Popular el 1987, el Premi Nacional de Música el 1992 amb el disc Sirena i el Premi ARC com a millor cantautor del 2001. Les seves cançons s'inspiren sovint en la música popular i en el country nord-americà. Des del 2001 una de les places del poble du el nom de Plaça de Tomeu Penya, cantautor.